ROMEO MUERTO

Preludia l'orquestra, la batuta del déu mort silencia el pati. Comença la Setmana de Passió a la ciutat expressionista, decadent, libidinosa i mòrbida de La Mala Pena. Les teulades antigues mosseguen la llosa del cel negre. Les confraries s'arrosseguen pels carrers sota la pluja de pinyolada que parpelleja. Els nens juguen al cementiri, l'únic lloc que permeten els adults. I a l'ossera de les làpides, es dóna sepultura a la Mare Gran, antiga governanta, dolcíssima madrastra d'aquesta ciutat consagrada a la transgressió i al desemparament. En alguns barris s'assenten locals de ludribri i vergonya, purgatoris recreatius com El Seno Picudo, d'on entren i surten, a deshores, personatges extraviats obligats a apaivagar la seva ferotge gana. A la televisió, el Noticiero Crepuscular relata que la investigació de diversos homicidis potser condueixi a un conegut fenomen de circ que actua com un assassí en sèrie. Com un lector que mira des de les vinyetes un llibre que mai no acaba de dir el que ha de dir, així mira aquella massa d'edificis prohibits qui podria ser protagonista d'aquesta extra