Pequeño circo (3.ª edición)

finals dels 80, quan els herois de la Movida madrilenya estaven de capa caiguda o havien sucumbit a la temptació del mainstream i les multinacionals, sorgeix una nova generació que, fortament influïda pel pop-rock independent britànic i nord-americà i per la proclama del punk del «fes-ho tu mateix», comença a gestar un nou univers sònic que bascula entre el noise, el rock de garatge i el pop més naïf i eteri. Alhora, dels llocs més insospitats del territori espanyol, alguns joves decideixen muntar el seu segell discogràfic, de vegades fins i tot a casa seva, sense més mitjans que un fax, un telèfon i una prestatgeria. També apareixen nombrosos fanzines que, a força de curta i pega i fotocòpies, es fan ressò de la nova escena musical; la majoria de vegades per exalçar-la, però també per parodiar-la i denigrar-la. Neix així l'indie a Espanya. El periodista musical Nando Cruz, després d'un any i mig de treball i després d'entrevistar més de cent persones, compon per primera vegada l'apassionant retrat d'una generació que, amplificada per una premsa especialitzada que va acollir els seus propostes amb un entusiasme inusitat, es va presentar com l'alternativa musical dels 90. «Petit circ» és un recorregut per aquella dècada construït a través de les anècdotes, confessions, epopeies, ambicions, errors, tripijocs, èxits i fracassos dels seus protagonistes. Però entre els records i les reflexions dels entrevistats, també es cola una mirada reflexiva i crítica, fruit de l'anàlisi i la distància que proporcionen els més de vint anys transcorreguts des que va començar a cobrar forma aquella escena.