No era a esto a lo que veníamos (4ªED)

Una mirada perplexa i temorosa a la normalitat i els seus principals fonaments: la família, la parella, la feina assalariada i les aspiracions socials. No era a això al que veníem és un llibre sobre el terror de la normalitat. Els personatges lluiten per integrar-se en un cosmos que legitimi la seva existència: el de l'amor romàntic, el de la maternitat, el de la urbanització amb piscina, el del treball assalariat, el de la família tradicional. Una cobejada normalitat que, a poc a poc, s'anirà convertint en un territori hostil i desassossegant, on la vida és sovint difícil de sostenir. relats d'atmosferes asfixiants: el desert dels Monegres, l'erosió de les Bardenas, les carreteres abandonades, els polígons industrials... Espais que marquen un camí cap als marges o cap al deliri, on els personatges i els seus desitjos es troben gairebé sempre amb el revers del que busquen.