MONSTA

Monsta està una mica decebut. Havia triat intencionadament aquest nen per viure sota el seu llit. Tenia pensat fer coses esgarrifoses i donar-li molts ensurts. I s'havia esforçat un munt per fer-ho: es va esmolar les dents, va preparar màscares i es va posar els pèls de punta. Rossegava pals, feia grinyolar les portes i fins i tot li amagava joguines. Assajava sons terrorífics amb el nas, treia cada cop més múscul i intentava espantar-lo, sense èxit, amb el cruixir dels seus ossos. Fins i tot intentava agafar-li les cames per sota la manta. Però res de res. El nen ni s'immutava. Roncava, dormia plàcidament, grunyia i somreia en somnis. Ni gota de por. Normal que Monsta estigués tan fart i avorrit!