Lo mejor de 13, Rúe del Percebe

El millor de la sèrie de còmic més estimada i recordada de la història del còmic: 13, Rue del Percebe. L'exercici d'usar la façana com a pàgina i les parets com a vinyetes s'havia fet abans i arreu del món, però ningú no ho havia treballat tant, tan ràpid i amb tants gags per pàgina com Ibáñez. La sèrie es va publicar de manera regular durant menys de 10 anys, però va ser temps suficient perquè calés a la memòria de tots per sempre, convertint-se en una de les sèries més emblemàtiques del còmic espanyol, o la que més per a molts. 13 Rue del Percebe representa tots els nostres veïns, la convivència espanyola amb tota la seva diversitat: el murri lladre, la família nombrosa, l'àvia dels gats (i de molts altres animals), una claveguera transitada i... un ascensor trencat. A més del treball titànic de dibuix -costava, segons deia Ibáñez, 2 o 3 vegades més-, desborden les referències literàries (Mery Shelly, pel científic que volia crear monstres), a altres dibuixants (l'inquilí que habitava al terrat era Manuel Vázquez), i referències als seus personatges, com Rompetechos o Pepe Gotera i Otilo. Acompanyat d'un pròleg de Javier Pérez Andújar i explicacions i selecció de Jordi Canyissà, el llibre recorre els episodis més emblemàtics de la casa i dels seus inquilins mítics. Una selecció acurada en què no falten pàgines tan especials especials com la inundació o la invasió alienígena, ni material original o cobertes inèdites a Espanya. Es pot considerar que l'edifici de 13, Rue del Percebe és l'estàtua de la Llibertat de l'univers gràfic d'Ibañez. Aquí segueix dret, clavat a la sorra del record i del riure.Javier Pérez Andújar