La sociedad de la nieve

La societat de la neu és el llibre definitiu sobre la història més increïble mai contada. Si fos ficció, resultaria inversemblant. Però va ser i és veritat, i tots els supervivents parlen per primera vegada des d'aquell accident d'avió que els va trobar al voltant de vint anys als Andes, a quatre mil metres d'alçada, amb trenta graus sota zero, sense abric ni menjar. Vierci va acompanyar un grup de supervivents amb els seus fills a la muntanya. Cadascun dels setze recorda en primera persona com van ser els setanta-dos dies a la serralada, com van superar aquesta situació extrema, com van entendre la mort, què va significar l'accident i com va influir en la vida posterior. Vierci va ser company de col·legi dels supervivents; va començar a escriure aquest llibre el 1973. Potser per això és tan precisa i aconseguida la recreació dels moments previs a l'accident, la supervivència a la muntanya, l'allau que va matar vuit amics, la decisió d'alimentar-se dels cossos dels companys, l'expedició buscant ajuda, els dies posteriors al rescat i la vida que va seguir. Però, per sobre de tot, potser és per això que aconsegueixi aproximar-nos al que està més enllà de l'anècdota, on l'esclat de l'accident es recompon en un mosaic grandiós, on es projecten setze serralades. Aquest llibre és l'immillorable resultat de deixar madurar una història, per poder aprendre que darrere de la tragèdia i l'adversitat, en un escenari desmesurat i solitari, s'aconsegueix crear una societat diferent de totes les conegudes, pautada per la misericòrdia i l'alternativa d'anar més enllà del possible. L'accident dels Andes va partir la vida d'aquells joves, i el seu relat es pot transformar en una frontissa en l'experiència del lector. La societat de la neu va reunir els setze, amb la perspectiva del temps transcorregut, perquè deixin els seus testimonis a la història.