La cura mortal

«MATA'M. SI ALGUNA VEGADA HAS ESTAT EL MEU AMIC, MATA'M». Des de fa tres setmanes, Thomas viu en una habitació sense finestres, d'un blanc resplendent i sempre il·luminada. Sense rellotge i sense contacte amb ningú, més enllà de les tres safates de menjar que algú el porta diàriament (encara que a hores diferents, com per desorientar-lo). Al vint-i-sisè dia, la porta s'obre i un home el condueix a una sala plena de vells amics. Molt bé, dames i cavallers. Esteu a punt de recuperar tots els vostres records. Fins al darrer.