ATERRATGE

Un accident d avió a Islàndia on ningú mor: Eva Piquer combina realitat i metàfora en una novel·la sobre el dol, on el pilot narra l aterratge físic i la protagonista, l emocional.La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts: van a fotografiar-se dins d un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò...Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no existeix.Aterratge d Eva Piquer. Obra mestra. No m atreveixo a dir res més. Carme Junyent a VilawebUn Aterratge que fa l efecte que s enlairarà ben amunt i volarà molt de temps. Lluís Llort a El Punt AvuiUn relat fascinat per la imatge d un avió estavellat al mig d Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia. a La VanguardiaDe fet, si la primera part del llibre és més exterior i d acció, la segona és molt més introspectiva, continguda, i és en aquest moment d introspecció quan la narradora troba la manera de renéixer. Bohigas ho explica així: 'Una cosa molt maca que té la novel·la és que la vida torna en una situació de reclusió.' Montserrat Serra a VilawebL autora punteja el relat amb reflexions que podrien ser entrades de dietari, notes de lectura, breus apunts del natural, observacions fragmentàries que potencien la sensació que som davant les runes d un enderroc provocat per un meteorit, però que alhora sostenen la tensió emocional del text. Bernat Puigtobella a NúvolL excentricitat de l aventura islandesa és un consol Julià Guillamon a La VanguardiaTota la novel·la està regida per un to contingut, però això no impedeix fragments de gran duresa i, per tant, de dramatisme, sempre sense additius. No hi ha llàgrimes, en tot cas ràbia o dir les coses pel seu nom. Sílvia Barroso a El MónEtiquetes a banda, Aterratge fuig de la burda introspecció i de l autoreferencialitat més egocèntrica per plantejar una reflexió sobre la supervivència com a experiència íntima i col·lectiva. Anna Maria Iglesia Pagnotta a El PaísSense recursos fàcils, sense tòpics, amb ploma intel·ligent i continguda, fugint del dramatisme, Eva Piquer ens endinsa en la intimitat d una dona esquinçada i ens permet ser testimonis privilegiats de la seva reconstrucció. M. Àngels Cabré al Diari Ara