DESDE EL PAIS DE LOS BLANCOS

Als tretze anys vaig sortir des de la selva de Ghana cap al País dels Blancs. Després de cinc anys, en què vaig creuar el desert i després el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No m'imaginava que llavors començaria el pitjor i, temps després, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i indiferència, vaig dormir al carrer, vaig passar gana, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Però també vaig viure la feliç acollida de la meva família catalana. Vaig aprendre a llegir i escriure, em vaig posar a estudiar i vaig començar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Però com més sabia, més interrogants em sortien. Per què s'ha congelat la muntanya?, em vaig preguntar en veure la neu per primer cop. Aleshores Déu no va crear el món en set dies?, em vaig plantejar quan em van explicar la teoria del Big Bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sinó una successió d'objectes de colors vius alineats, però, on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l'islam i la ciència. I he après que, al final, tots els éssers humans som iguals: no hi ha res més important que el