VOCES DEL LAGO,LAS

«De vegades odiava veure fantasmes». Irlanda, 1997. Bree torna amb la seva mare al poble de la seva infància per fugir del dolor de la mort del seu pare. Tot i això, la casa no resulta ser el refugi que esperava: enmig de la foscor, les bombetes es trenquen soles, als miralls apareixen paraules ia les habitacions es cola un fred sobrenatural. És possible que, com el seu amic Adam li assegura , tingui el do de percebre presències estranyes. Però li recorda més a una maledicció. Al cap ia la fi, a tothom el persegueixen els seus propis esperits... i els de Bree han deixat de ser invisibles. «Ja no sabia quin fantasma m'espantava més: qui habitava la casa o qui habitava la nostra pell. No sabia quin ens mataria primer».