Una sombra blanca

La nova novel·la de l?autora Premi Nacional de les Lletres Espanyoles Una història de culpa i redempció. Una dona que intenta resoldre els deutes del passat. Riera és autora d'una obra polifacètica de repercussió universal. Jurat del Premi Nacional de les Lletres EspanyolaHi ha vida més enllà de la mort? El doctor Ripper, que atén la soprano Barbara Simpson després de patir una greu crisi cardíaca, creu que sí. Mentre se la considera clínicament morta, Barbara experimenta una sensació plaent i lluminosa. És el que ens espera després de morir? Si la soprano torna a aquesta vida com, segons sembla, ha passat en altres casos reals és perquè necessita aclarir un misteri i saldar un deute. Per això ha d'indagar sobre la seva infància, primer al sud dels Estats Units, on va néixer en època de segregació racial, i més endavant a Mallorca, on arriba amb el seu pare, músic de jazz, per viure en un poble situat a la falda de la muntanya del Teix sota la protecció màgica de la Deessa Blanca. Una ombra blanca és una història de culpa i redempció que entrellaça amb mestratge diferents veus del present i del passat, entre els anys seixanta del segle xx i l'actualitat, en escenaris molt diferents. En el relat van encaixant-se les diferents peces que ens permetran, finalment, revelar el secret de Barbara Simpson. .Rosa Montero, Babelia «Amb lleugeresa i admirable mestratge, Carme Riera va atrapant personatges memorables com qui atrapa escarabats per clavar-los amb agulles dins d'una caixa».El País «Una de les nostres primeres espases, això és Carme Riera, una narradora de fust que ha construït llibre a llibre una de les trajectòries més sòlides de la nostra literatura». La Vanguardia «Admiro la prosa elegant i directa de Carme Riera, la seva capacitat per embolicar el lector, la seva extraordinària qualitat literària». Riera està comptada amb ferm pols narratiu, i manté el suspens de principi a fi».Ángel Basanta, El Cultural (sobre Vengaré la teva mort) «L'autoradebuta en el gènere negre amb personatges propers i situacions quotidianes per crear un suspens que enganxa». El País (sobre Natura gairebé morta) «A l'últim blau està a l'alçada de les millors novel·les: per la seva ambició, pel rigor i la riquesa lingüística, per l'habilitat per remenar invenció i tradició i per dotar d'un pensament actual a una novel·la històrica, sense que perdi per això el sabor d'època». Fernando Valls, El Mundo