Un lugar soleado para gente sombría

Qui us gosi endinsar-se a les pàgines d'aquest llibre sentirà un calfred recorrent-li l'espina dorsal, i algunes coses més. Són dotze contes d'horror, dotze relats sobre l'horror: sobre el mal que aguaita i els monstres que sorgeixen de sobte en la realitat més quotidiana, en grans urbs o petits pobles recòndits. En un dels contes, una dona manté a ratlla els fantasmes que estan solts per un barri perifèric de Buenos Aires; entre ells, els de la seva mare morta d?una dolorosa malaltia, els d?unes adolescents assassinades al carrer, el d?un lladre enxampat en ple robatori i el d?un noi que fugia d?un segrest exprés. En una altra història, una parella lloga una casa per a unes vacances a un poble que ha anat perdent habitants des que el tren va deixar de passar; visiten a l'estació abandonada l'exposició dels pertorbadors llenços d'un artista local, però allò veritablement aterridor serà conèixer l'autor d'aquestes pintures. En una altra peça, els voluntaris d?una ONG que reparteix menjar per barris marginals són perseguits per uns nens de paorosos ulls negres. En una altra, una periodista que investiga la història d'una noia desapareguda en un hotel a Los Angeles, les esgarrifoses imatges del qual van recórrer internet, acaba enfrontant-se a una altra llegenda de la ciutat Després de la seva monumental i aclamada novel·la La nostra part de nit, Mariana Enriquez torna al relat i demostra que segueix en plena forma com a gran continuadora i renovadora del gènere de terror, al qual ha portat a les cotes literàries més altes. Partint de la tradició des de les novel·les gòtiques fins a Stephen King i Thomas Ligotti, l'escriptora explora nous camins, noves dimensions.