TODO LO QUE IMPORTA SUCEDE EN LAS CANCIONES

Tot el que importa passa a les cançons Fernando Navarro ha posat música a la novel·la d'una vida: la d'un jove que es planta a la maduresa (una feina absorbent, una casa que cal pagar, un fill que reclama la seva atenció , una mare soltera que s'ensorra i una parella que dóna estabilitat) amb tot el bagatge que ha anat acumulant al llarg de la infància, l'adolescència i la joventut, i llavors la seva existència s'esquerda. A la motxilla d'aquell home que es resisteix a deixar de ser jove i s'asseu cada setmana davant una psicòloga per intentar conèixer els seus problemes hi ha una càrrega enorme, encara que lleugera: totes les cançons que el van ajudar a créixer, a construir-se, a ser. Com diu el protagonista: «Ja no sé si arrossego la crisi dels trenta o m'he avançat a la dels quaranta. Potser em mogui entre totes dues, enllaçant una amb una altra com aquestes cançons que saben filar els bons punxadiscos, sense espais en blanc. Tot seguit per donar sentit al títol del meu disc: Home en crisi permanent. Seria un fracàs absolut entre els entesos, però, almenys, hi hauria prou veritat en això. Només sembla que amaina el temporal quan les cançons m'envolten». Relat d'una crisi personal, Tot el que importa passa a les cançons és una novel·la d'aterratge en la maduresa i d'assumpció del fracàs, alhora que un cant intel·ligent i apassionat a favor del rock&roll. Bob Dylan, Patti Smith, Bruce Springsteen, Lucinda Williams, Elvis Presley, Neil Young, Tom Petty… No hi ha millor cor per acompanyar aquest protagonista sense nom i ferit per la música en la deriva personal.