ROMA. LA CREACIÓN DEL ESTADO MUNDO

La visió tradicional de l'últim segle de la República romana, deutora de l'obra de contemporanis com Salustio o Ciceró, és un període de caòtica entropia, en què polítics sense escrúpols van sumir l'Estat en una violenta espiral d'autodestrucció. Múltiples van ser els reptes que Roma va haver d'afrontar, des de la rebel·lió dels aliats itàlics darrere de la ciutadania a l'aixecament d'esclaus i camperols empobrits que va ser la revolta d'Espartaco, des de l'amenaça del temible Mitrídates a la invasió de cimbris i teutons. I tot això emmarcat per contínues lluites fratricides, desplaçat el debat polític de les institucions al camp de batalla, feta l'oratòria per les espases d'un Mario, una Sila, un Pompeu o un Cèsar. Davant d'aquesta conjuntura atroç, com va poder Roma evitar la seva desintegració? Josiah Osgood, professor de la Universitat de Georgetown, desgrana el relat d'aquell temps axial per demostrar que va ser llavors quan es van plantar els fonaments de l'Estat món que seria l'Imperi. Es van desenvolupar noves idees i pràctiques polítiques i de ciutadania, l'economia del Mediterrani va experimentar una florida sense precedents, i la ciutat mateixa de Roma, metròpoli amb més d'un milió d'habitants, es va convertir en un centre intel·lectual sense comparació. Osgood supera les velles narratives centrades en els conflictes polítics i amplia la seva lent a tota la Mediterrània, per integrar aspectes culturals, socials i econòmics, en un relat apassionant, crònica d'agilitat sorprenent i de calat intel·lectual profund, que desafia les velles concepcions per posar-hi l'accent en com Roma, sempre resilient, va ser capaç de superar el marasme, encara que això aboqués a la seva transformació i al naixement del primer Estat món.