PURGATORIO

«No t'has preguntat mai si el que vam fer va estar malament i si encara estem a temps de reparar-ho?»

L'extraordinari debut com a novel·lista de Jon Sistiaga amb una impactant història al voltant de les ferides encara obertes del conflicte basc.

El passat sempre és molt més a prop del que creiem

Fa trenta-cinc anys, Imanol Azkarate va ser segrestat i executat, però els seus dos assassins mai van ser detinguts ni identificats. Un d'ells, Josu Etxebeste, conegut restaurador guipuscoà, va guardar totes les cartes i dibuixos que va fer el segrestat durant el captiveri. Ara, ha decidit confessar el seu crim i donar tot aquest material a Alasne, la filla de la víctima, i entregar-se al comissari Ignacio Sánchez, el policia que va investigar el segrest. Tot i això, Josu només confessarà si Sánchez reconeix al seu torn que va ser un despietat torturador. Mentre pugnen per conciliar el seu passat armat amb un present sense rancúnia ni violència, els ressorts dorments de l'Organització es mobilitzen. Antics militants que, com Etxebeste, mai no van ser detinguts i que no tenen cap intenció de confessar i canviar les seves còmodes vides a l'Euskadi del postconflicte intentaran aturar aquest acostament per tots els mitjans possibles.

Purgatori , l'extraordinària primera novel·la del periodista i reporter de recerca Jon Sistiaga, retrata un País Basc on les culpes no s'enterren ni s'amaguen, sinó que afloren i es reconeixen. Parla d'una terra sembrada d'armes rovellades en zulos abandonats, de traïcions, lleialtats i atroços secrets, de terroristes penedits, terroristes orgullosos i víctimes que no poden tancar el seu duel. Purgatori és també un tens thriller que mantindrà el lector en suspens fins a l'última pàgina, però és, sobretot, aquell lloc on s'ha de reconèixer el mal fet i intentar curar-se.

La crítica ha dit ...
«Jon Sitiaga escriu del que sap i entén, del dolor i la violència, i no des de la representació literària, sinó des de la mateixa ferida. Una excel·lent novel·la de gènere que traspua versemblança, lucidesa i ofici.»
Carlos Zanón, Babelia