Peluquería y letras

Una novel·la delirantment divertida sobre com el món quotidià es pot transformar en un embogit disbarat. Aquesta podria ser una novel·la picaresca, encara que, segons les recepcionistes de la clínica de gastroenterologia on al protagonista li practiquen una colonoscòpia, bé podria ser una novel·la negra, amb misteris intricats, accidents macabres, proves incriminatòries i dos sospitosos gens comuns: una perruquera bretona de passat fosc i un vigilant de supermercat obsessionat amb escriure el testimoni de les seves experiències a la vida. El pitjor és que el protagonista ni s'ho imagina, perquè està massa preocupat per les conseqüències de la felicitat, aquest sopor embriagador tan agradable que el fa témer haver caigut al parany de l'aburgesament. Sol repetir-se que no hi ha literatura després d'un final feliç , que la «bona literatura» no és una literatura feliç. La felicitat és banal, superficial, frívola, no té conflictes. I sense conflicte, es diu, no hi ha literatura. Serà de veritat impossible escriure una novel·la feliç sobre la felicitat? Una novel·la profunda i alhora frívola, transcendental i banal, un relat joiós que no sigui pura evasió egoista? El protagonista d'aquesta història no n'està segur i intenta descobrir-ho amb l'ajuda de la família; pel que fa a l'autor d'aquestes pàgines, sospitem que necessita creure que sí. I escriu una novel·la a la llum de l'alegria, la tendresa o l'optimisme. Una novel·la sobre l'amor, la vida familiar, els diners, l'èxit professional, la rutina, el futur, la salut i el sentit i la utilitat de la literatura en temps de ressentiment i odi.