Orquesta

Després de l'èxit de Simón (Premi Ull Crític de Narrativa), "gran cant a la novel·la" (Sara Mesa), torna Miqui Otero i el seu "enorme talent" (ABC) amb una nit d'estiu inoblidable. Valdeplata clareja després de la revetlla d'estiu. Sobre el prat, cadàvers d'estornells, un bitllet esquinçat, una bicicleta vermella, una piruleta trencada, sang en una sabatilla. L'Orquestra va tocar tota la nit i nens, joves i vells van ballar les mateixes cançons guardant secrets diferents. Els guardava el Comte, ancià que podia morir en qualsevol moment (i amb ell un món antic de màgia i por). També Ventura, camioner que va treure per fi el seu vestit de lluentons, o Plaers, somiant venjança i amors prohibits. Van ballar i van beure i semblava que podien entendre's antics amants, enemics mortals, joves perduts. La història d'aquesta nit d'estiu la conta la Música, que és dins i fora de cadascun i també de tu. Una música que els recorda els vius que són vius i que convoca els morts. Una melodia que ho barreja tot en aquesta vall que clareja amb els secrets desvetllats sobre el prat, com si una gran mà s'hagués obert per fi. Ressenyes: «Una mirada elèctrica al servei de la màgia i la precisió». Carlos Zanón «Un dels millors escriptors de la seva generació». Inés Martín Rodrigo «Otero torna per captivar novament amb la seva singular veu narrativa i la seva capacitat per teixir històries. [...] Una atmosfera única i envolupant que atrapa el lector des de les primeres línies i el submergeix en un remolí d'emocions i revelacions». Pablo Badorrey González, WhitePaperBy Sobre Simón s'ha dit: «Quina gran novel·la. Quin gran cant a la novel·la».Sara Mesa «Un homenatge fascinant als llibres com a refugi, educació sentimental, forja d'amistat i eina per somiar futurs». . O seria la primera».Javier del Pino «Una novel·la resplendent que ens recorda que tot viatge és cap endins».Santiago Lorenzo «És difícil no enamorar-se de Simón. És plena de llum. Però, com la gran literatura, d'una llum que roman». Laura Ferrero «Un llibre pletòric i exacte, brillant, sobre els diners i la desigualtat. Una enorme novel·la». Isaac Rosa «Otero s'enganxa amb amor i dolor a la pell d'un grapat de personatges per narrar la ruta plural de les seves derrotes i desil·lusions». Jordi Gracia, Babelia, El País «Difícil i valent, a la corda fluixa entre allò amable i allò esquinçador, ens demostra que tota història acaba en plor». Nadal Suau, El Cultural