Ni permiso ni perdón

Un retrat commovedor i combatiu sobre l?avortament, una experiència silenciada i un dret sempre en disputa. Esclats en clíniques, objecció de consciència a l'hospital, manifestacions provida En ple segle XXI, els drets reproductius estan més amenaçats que mai. L'avortament encén el debat social i polític com cap altra qüestió, però moltes dones continuen vivint aquesta experiència en silenci i solitud. Ni permís ni perdó és la història de totes per acabar amb l'estigma i el tabú al voltant d'una vivència individual que transcendeix a allò col·lectiu. Les nostres àvies van avortar en clandestinitat, les nostres mares van lluitar per la legalitat i nosaltres vam seguir combatent el silenci. Del pròleg de Flavita Banana: «Aquests relats es construeixen malgrat aquesta nebulosa que envolta l'avortament, i això és fotudament bell. Perquè el que ens passa a les dones no és un acte físic, és un moment a la vida, amb totes les seves arestes, i això és avortar». Índex:- ADELINA, una espurna: L'avortament a la guerra civil - JOANA, com un llampec: La religió als cinquanta i el sexe - ISABEL, en flames: Els avortaments clandestins a l'estranger- IRATI I CLEMEN, explosió: Els onze de Basauri i les lluites LGTB per l'avortament - NOELA, fronteres: Women in Waves - IRENE, cremor: La responsabilitat masculina a l'embaràs - LARA, turbulències: Els esclats a les clíniques avortistes- SAVITA, al terratrèmol: La mort de Savita Halappanavar i la prohibició de l'avortament per raons religioses - ALÍCIA, sotragueig: El Tren de la Llibertat i la lluita per la legalització de l'avortament a Espanya - MARTA, quilòmetres: L'objecció de consciència i la privació de drets reproductius- MIA, un incendi: La prohibició de l'avortament als Estats Units - DOCTORA, em farà mal? Una perspectiva mèdica sobre l'avortament Extractes «On són aquestes dones emprenyades amb la prova d'embaràs a la mà? On és representada aquesta indignació femenina amb un home demanant disculpes i ella exigint responsabilitats? En quina pel·lícula, en quina novel·la? Ens tenen molt ben educades. Estem tan lliurades a la culpa, a les cures, al silenci, a no molestar, a ser perfectes que transformem una cosa de dos en una cosa només nostra. Que fins i tot demanem perdó si l'altre s'ho pren malament». «Algun dia aconseguirem ser importants per al món, igual que ho són els homes. Algun dia podrem viure en llibertat i prendrem les nostres decisions pròpies, sense que ningú, ni l'Església ni cap llei, ens digui que som unes assassines o que anem contra natura». «Jo només sóc un puntet parpellejant en aquest mapa mental que m'he inventat. Però hi ha altres puntets en aquest mapa que s'estan movent en avions, en vaixells i fins i tot en ambulàncies. I que no estan acompanyades o no estan tan senceres. Alguna haurà hagut de mentir a la seva feina per poder disposar del dia lliure. Una altra estarà pensant en els fills, que ha deixat amb la seva amiga mentre passa el dia fora. I així centenars de circumstàncies que són una realitat a què no volem mirar a la cara».