MÁS QUE UNA MUJER

La continuació del ja clàssic Com ser dona: Caitlin Moran ens explica què és ser una quarantena i no morir en l'intent.< /p>

Qui va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria una tasca fàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell tronxant i lúcid manifest de feminisme assilvestrat titulat Com ser dona, torna amb una seqüela que desmunta la teoria que segones parts mai no van ser bones, atesa l'espectacularitat d'aquesta. Si a l'anterior entrega parlava la jove Caitlin, aquí és la quarantena la que torna a la càrrega. Ara les experiències vitals són altres i han canviat algunes prioritats i punts de vista, però la ploma amb què escriu segueix afiladíssima.

A meitat de camí entre la crònica personal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense morir a l'intent, aquest llibre, ordenat seguint les hores d'un dia qualsevol, aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents; el sexe conjugal en les parelles amb fills i l'anomenat Pols de Manteniment; els dubtes sobre si una feminista es pot posar bòtox; les postures de ioga per relaxar-se; la flaccidesa del cos quan ens plantem davant del mirall; les maleïdes tasques domèstiques; les diferències entre homes i dones en els processos i temps per excitar-se sexualment; com bregar amb les crisis de les filles adolescents (inclosos els trastorns alimentaris i les temptatives de suïcidi); com bregar amb les xacres d'uns pares ancians... El volum inclou una gloriosa llista d'objectes inútils que una acumula a casa malgrat saber que no els tornarà a utilitzar mai (des d'una màquina per fer pasta fins a unes mitges de reixeta) i culmina amb una apoteòsica versió en femení del famós poema de Kipling «Si».

En temps propensos als dogmes de fe, la correcció política i l'autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat segueix tan procaç, enginyosa, aguda, ferotge, intel·ligent i lúcida com sempre, amb el seu feminisme grouchomarxista funcionant a tota màquina.