Los astronautas

UNA HISTÒRIA EMOCIONANT SOBRE LA FAMÍLIA. UNA AUTORA QUE LA SEVA ESCRIPTURA «ENLLUMEN EN EL MÉS FOSC» (Juan Tallón). «Una novel·la fonda i poderosa, un viatge als confins de l'espai familiar del qual no sabem si podem tornar i, si ho aconseguim, ja no serem els mateixos que se'n van anar». Héctor Abad Faciolince «Els astronautes consagra Laura Ferrero com una narradora excepcional». Isabel Coixet «El que brilla, al cel, és el passat». Tots sabem des de la infància quines persones formen la nostra família i quins són els llaços que ens uneixen a cadascuna. Tots menys la protagonista d'aquesta novel·la, a qui mai no van explicar que ella també, en algun moment de la seva vida, n'havia tingut una. Què va passar aquells anys perquè tots els vestigis de l'època desapareguessin? Els astronautes narra el desxiframent d'aquest ecosistema perdut en el temps: una fotografia trobada fortuïtament, en què apareix de nena amb els seus pares, il·lumina la realitat de la família amb trenta-cinc anys de retard. Però il·lumina, sobretot, les mancances i els silencis sobre els quals es va veure obligada a conformar la seva identitat. No obstant, una història mai no explica la veritat, sinó una veritat... Laura Ferrero parteix d'un fet autobiogràfic per construir una ficció emocionant, per moments esquinçadora, sobre tots aquests relats que ens inoculen a la infància sobre la nostra pròpia vida i que no ens qüestionem fins que som capaços d'observar-la des de fora. Igual que van fer aquells homes i dones, els astronautes, que van haver d'anar-se tan lluny com fos possible, allà on ningú havia arribat, per poder comprendre, per fi, el que sempre va estar a l'abast de la mà. «Una de les obres més importants de l´any. Crítica i públic han coincidit a l'hora d'assenyalar-la com com una les grans autores dels últims anys». Bruno Cardeñosa, Onda Cero «Tan apassionant que corres el risc de començar a llegir i no poder parar». Una obra posseïdora d'una tendresa i una delicadesa que commouen, i d'una tristesa que, tanmateix, es revela profundament lluminosa». Adrián Cordellat, El País «Un document que captura en un exemple individual certes tensions col·lectives (i d'ombra allargada) ».Nadal Suau, El Cultural «Es llegeix amb plaer: [...] La família és un desig i l?escriptura, una manera d?entendre».Manuel Peris, El Periódico (Abril)«La seva millor feina fins ara». Anna María Església, L'Espanyol «Meravellós, [ho] estic digerint en aquest moment». Héctor Esteban, Les Províncies «Un llibre bell i aspre. [...] Llegiu-la». Miguel Ángel Oest«Brutalment honesta». Octavio Gómez Milián, Zona d'Obres«Atrapa per tot el que té de ficcional, però també pel que té de veritable». JA Masoliver Rodenas, La Vanguardia «Una enorme contadora d?històries. I ho fa amb una calma, una paciència i una sensibilitat de què hi ha poca mostra al panorama jove nacional d'escriptors. [Amb Els astronautes] conquesta des de la primera paraula». Claudia Saiz Puig i Begoña Alonso, Elle «Un viatge als confins de l'espai familiar del qual no sabem si podem tornar». Héctor Abad Faciolince «Una de les grans escriptores sobre la família ».Juan Tallón «He devorat aquest bellíssim, complex i apassionant relat sobre la recerca de les arrels familiars i en acabar-lo he volgut començar-lo de nou». Isabel Coixet