Laberintos 3

Després de les obres mestres Forat negre i Vista final, arriba el tancament de la trilogia Laberintos, l?obra més personal de Charles Burns. «Burns està en una plenitud gloriosa». Rockdelux Per a Brian Milner i Laurie Dunn s'acosta l'aplaudiment final. Envoltats dels seus amics, els dos protagonistes es retroben per darrera vegada a prop del llac per rodar les últimes escenes de la seva pel·lícula amateur. A la nit, al voltant de la foguera on es rosteixen els peixos capturats durant el dia, és l'hora de la festa i es donen totes les condicions per a un final feliç. Tot i això, la història no sembla seguir el guió previst...Entrellaçant subtilment el cinema i la vida real, Laberintos és una sèrie entre l'inconscient i la seva representació. Burns juga i barreja una infinitat de gèneres per submergir-nos en una història que ens porta on menys ho esperem i oscil·la constantment entre la ciència ficció, el romanç i el cinema de terror. La crítica ha dit: «Jugant amb la confusió de gèneres, Burns ens submergeix en una història que oscil·la constantment entre la ciència ficció, el romanç i la fantasia per treure'ns dels camins trillats. En aquest últim volum ens ofereix un final sublim que, com en tota gran pel·lícula, deixa profundes reminiscències molt després dels crèdits». de banda dibuixada el resultat seria Charles Burns. [ ] Al més pur estil Evil Dead, Burns aconsegueix generar una atmosfera pròpia del món dels somnis atrapant a tot aquell que s'acosti als seus còmics. Per això, com a bon laberint, sigui realment complex no endinsar-te més i més en la psique dels seus protagonistes». Sergio Fernández, Zona Negativa«Laberintos és una sèrie que construeix la seva narració al voltant de la relació entre l?inconscient i la seva representació. Aquest tema ho expressa aquí Charles Burns a través d'increïbles seqüències on els somnis es converteixen en font d'inspiració per a la ficció, però també en una fuita de la realitat». Biblioteca nacional de França «Un argument senzill que en mans menys capaces tindria com resultat una obra del muntó, però que amb Burns al capdavant es converteix en una història d'atmosfera sinistra i inquietant en què podem veure algunes de les obsessions i referents de l'autor com la ciència-ficció, el terror, les relacions insanes i les dificultats que travessem a l'adolescència quan tots els elements externs semblen canviar-nos».Diego García Rouco, Zona negativa