LA ZAPATERA PRODIGIOSA

«La sabatera prodigiosa és una farsa simple, de pur to clàssic, on es descriu un esperit de dona... i es fa, alhora i de manera tendra, un apòleg de l'ànima humana... Jo vaig voler expressar a la meva Zapatera... la lluita de la realitat amb la fantasia (entenent per fantasia tot el que és irrealitzable) que existeix en tota criatura... No hi ha més personatge que ella i la massa del poble que la circumda amb un cinturó d'espines i riallades... El més característic d'aquesta simple farsa és el ritme de l'escena, lligat i viu, i la intervenció de la música que em serveix per desrealitzar l'escena i treure la gent idea que 'allò està passant de debò', així com també per elevar el pla poètic amb el mateix sentit que ho feien els nostres clàssics», Federico García Lorca. Joaquín Forradellas ofereix en aquesta edició un text crític, enriquit amb documents que el contextualitzen i analitzat des de diverses perspectives que permeten una lectura de La sabatera prodigiosa sobre el rerefons de tot el teatre lorquià.