La última función

Una obra teatral pot canviar la vida dels qui la representen? ¿L'art pot transformar-nos?«Landero és un dels millors novel·listes espanyols.» José-Carlos Mainer, Babelia (El País)«Un tros d'escriptor que creix i creix, quan crèiem que ja era prou gran.» JM Pozuelo Yvancos, Abc Cultural«Si hi ha un valor segur actualment literària espanyola és la prosa, són les històries, d?aquest escriptor extraordinari.» Fernando Aramburu«Landero segueix en ratxa. Un dels narradors més contundents, rics, profunds i reconeguts en espanyol.» Jesús Ruiz Mantilla, El País Setmanal«Si em demanessin candidats espanyols al Nobel no dubtaria a declamar el primer: Luis Landero.» José Antonio Vidal Castaño, LevanteLandero és un dels grans escriptors d'aquest món. Manuel VilasUn grup d?amics jubilats encara recorda la tarda d?aquell diumenge de gener de 1994 en què un Tito Gil madur va fer la seva aparició al bar restaurant del poble, a la Serra de Madrid. El van reconèixer per la seva prodigiosa veu. Tornava al seu lloc natal l'actor famós, el nen prodigi, la gran promesa teatral que semblava haver triomfat als escenaris de la capital, o potser de mig món. Potser a la recerca de notorietat, Tito Gil no trigarà a proposar-los una gran representació col·lectiva per revitalitzar el turisme i atraure gent. Serà la darrera oportunitat d'evitar el despoblament gradual. Ningú no sembla resistir-se, però necessiten una gran actriu que li doni a ell la rèplica. En aquestes dates, Paula, una dona que ha vist aixafats els seus somnis per la rutina laboral, agafa l'últim tren a Atocha i desperta, sense saber-ho, a l'estació d'un poble desconegut per a ella. Sota el sortilegi d'un relat oral col·lectiu, a L'última funció Luis Landero ens torna a delectar amb la fascinació d'una història i d'uns personatges que semblen sortir de la boira i prendre l'escena per sentir-se transformats. Una història d?amor inesperada, i una infinitat de personatges secundaris humorístics i admirables que culminen en un desenllaç magistral.