LA DIVINA COMEDIA DE DANTE

Abillat amb barret de feltre i una pipa entre les dents, el Dant de Seymour Chwast no pot ser més actual. Si La divina comèdia s'ha convertit en un clàssic, potser és com de poc s'assembla a l'obra dels contemporanis de l'autor, que no només va inventar un món com ho han fet molt pocs, sinó que és el gran pioner de l'autoficció . Podria deure's també a l'atreviment de Dante d'escriure com parlava realment la gent del seu temps i el seu lloc, la Toscana, i no pas en llatí, segons s'havia esperat d'un literat. Chwast, un heroi de la il·lustració i el disseny, gairebé centenari, condensa d'una manera tan audaç com efectiva tota la complexitat d'un clàssic que no sempre s'animen els lectors a abordar. I a la deixalla de Dante, converteix la poesia de l'original en una obra allunyada de la convenció de l'art seqüencial a favor de pàgines sorprenents. Per la seva singular manera de reimaginar el clàssic medieval, Chwast és fidel i digne hereu d'un autor que es considera el pare de la llengua italiana. Com al poema original, el Dant de Chwast recorre amb el seu mestre Virgili els cercles de l'Infern. Junts travessen el Purgatori i arriben fins al Paradís, on troben Beatriz, la difunta estimada de Dante, perquè la Comèdia acaba bé i recorda, a qui ho vulgui saber, que hi ha una llum divina. Però no fem spoilers, el que importa és com transcorre el viatge i com s'explica. La sèrie de personatges que van trobant al llarg del viatge. Seymour Chwast és autor de Hell (Llibres de la Guineu Roig, 2023). Aquesta adaptació de la Divina comèdia és el primer còmic de l'autor, publicat originalment en anglès el 2010.