LA DANZA DE LOS TULIPANES

La flor més bella pot inspirar els crims més atroços.

Un thriller perfecte que consagra a Ibon Martín com el mestre basc del suspens.

La periodista més popular de Gernika és atropellada pel tren que cobreix la línia d'Urdaibai. La víctima ha estat fixada a la via amb una delicada tulipa entre les mans. La flor, d'un intens i brillant vermell, és tan bonica com difícil de trobar a la tardor. L'escena, acuradament preparada, ha estat retransmesa en directe a través de Facebook. La dansa de les tulipes ens submergeix a la ria d'Urdaibai, un lloc màgic on el mar i la terra s'abracen al compàs de les marees que bressolen les vides tranquil·les dels seus habitants, que es veuen sobtadament sacsejades per la brutal irrupció d'un assassí complex i intel·ligent, capaç de rivalitzar amb els ritmes de la natura que des de sempre han governat la comarca .

_____________

«El barnús cau a les escales tallades a la roca. L'aire fred de la nit tardorenca envolta Júlia a l'acte, acariciant-li cada centímetre de la pell nua. Descendeix un esglaó i després un altre, i un altre més, fins que el mar s'abraça als turmells. Està gelat, més que la vespra. I encara queden per endavant diversos mesos de descens tèrmic, fins a assolir els vuit o nou graus a primers de març.

«Tant se val. És precisament el que cerca. Necessita sentir-se part de la natura, reconciliar-se amb el món, oblidar els horrors a què la seva feina l'enfronta cada dia. Continua baixant graons fins que l'aigua arriba a la cintura. Aleshores respira amb força i es llança al Cantàbric.

»Unes àgils braçades l'allunyen de la cala rocosa. El vaivé del mar és més gran allà fora, sense la protecció que brinden les roques. Continua nedant, deixant enrere la costa i endinsant-se en la foscor.»

Ressenyes:
«Ibon Martín signa un thriller /I>cruel i tendre com les tulipes amb què l'assassí acomiada les seves víctimes. Una gran novel·la.»
Diumenge Villar

«Ibon Martín sembla ser el sòlid hereu natural d'algú com Henning Mankell[...] Un escriptoraç com la copa d'un pi. Hi ha la saviesa que prové d'observar el paisatge, per introduir-lo a l'ànima del text. I és dels que deixen la sensació que naturalesa i mite són vius, alerta ia punt de saltar-nos a sobre. Un descobriment...»
Xurxo Fernández, El Correu Gallec

«La Dansa de les Tulipes és un vertiginós viatge criminal , quinze dies intensos durant els quals coneixerem geografia ambiental i humana. Amb brillants moments puntuals com l'avenç per un mercat o les converses de bar, entre una infinitat més: surf, convent, actuació musical, enfrontament familiar... i no és que hi hagi aquests llocs perquè passin coses sinó que passen coses perquè existeixen aquests llocs. [...] Aconseguir que harmonitzin de tal manera personatges i escenaris perquè res grinyoli i permeti al lector entrar de ple en la història oblidant que està davant d'una representació resulta una experiència meravellosa.»
Jordi Valero, Interrobang

«Una de les millors novel·les negres que han passat per les meves mans aquest any [...] llegir La Dansa de les Tulipes ha suposat un plaer per a tots els sentits.»
Que bell és llegir