LA CIUDAD DE LOS VIVOS

La història real de l'homicidi que va commocionar Itàlia. Un retrat despietat del costat fosc de Roma

«Una història salvatge i monumental, de les millors que vaig llegir a la meva vida».
Manuel Jabois

«El tremolor del que passa i de el que no passa, del que arriba sense avís i ja és irreparable i no s'acaba mai».
Antonio Muñoz Molina, Babelia

El març del 2016, en un apartament situat als afores de Roma, dos joves de bona família es van passar diversos dies de festa, posant-se fins a dalt de cocaïna, pastilles i alcohol. Van decidir convidar algú i després de trucar a diversos amics que no podien o no contestaven, van trobar Luca Varani, un noi que amb prou feines coneixien. Li van oferir drogues i diners a canvi de sexe. Es van divertir fins que van començar a torturar-lo i van acabar assassinant-lo a ganivetades i cops de martell. Tenia 23 anys, era fill d?una família humil de la perifèria, un bon xaval que es buscava la vida com podia. Ningú va entendre per què ho van fer, no hi va haver respostes per a tant d'horror. Des de la presó un dels assassins va dir que «volien saber que se sentia en matar algú». Tenien 28 i 29 anys: Manuel Foffo, provinent d'una família de comerciants, i Marco Prato, un conegut relacions públiques de la nit gai romana, fill d'un professor universitari.

L'escriptor Nicola Lagioia es va obsessionar amb el cas. Acabava de rebre el Premi Strega per la seva novel·la anterior, el premi més important d'Itàlia, i va dedicar quatre anys de la seva vida a aquesta història. Va parlar amb tots els implicats, amb els amics i familiars dels tres nois, va accedir a la investigació i al judici i va arribar a cartejar-se amb un dels culpables. Es va submergir al més fosc de la nit romana i es va endinsar en la inaccessible burgesia romana. El resultat és una crònica literària majúscula: una investigació sobre la naturalesa humana sota el silenci dels carrers buits de la ciutat eterna.

Crítiques:
«Feia temps que no gaudia tant d'un llibre. Quina barbaritat».

Laura Ferrero

«Colossal i pertorbadora, amb vímets de Truman Capote i Emmanuel Carrère».
Daniel Verdú , El País

«Convertir el dolor en literatura i reflectir la seva amplíssima dimensió […] és un objectiu que La ciutat dels vius compleixen escreix. […] Una de les millors cròniques criminals de tots els temps».
Marina Sanmartín,ABC

«Odio les frases de faixa, però aquest llibre és formidable».

Enric González

«Feia molt que una novel·la no m'omplia tant com a escriptor i lector. La ciutat dels vius és un cop de puny en tota la línia de flotació de la nostra època, la defineix, l'esmicola i com tot gran llibre transcendeix la seva pròpia intenció fins a depassar la seva aparença».
Jordi Corominas

«Una obra que va de Capote a Carrère i Cercas. Lagioia ho fa com ho fa la millor literatura. Ens mostra que el límit sobre el qual es mouen els protagonistes immersos en el gran misteri i esplendor de Roma; és el límit del món, el mateix sobre el que caminem tots cada dia».
Domenico Starnone

«La gran habilitat de Lagioia rau en la capacitat d'enganxar el lector , arrossegant-lo en un viatge minuciós, en què res es passa per alt. […] Aconsegueix explicar un impossible desafiant el teatre de l'absurd, posant les mans a la vida dels altres, passant per ell mateix; ha vingut a reconstruir l'inimaginable».
VanityFair

«< I>La ciutat dels vius fa por; entra a casa, s'apodera del temps, trenca les converses i fa que qualsevol altra història sigui marginal».
Harper'sBazaar