LA BAJAMAR

«Com és la memòria del que mai no arriba a dir-se en veu alta? Aroa Moreno Durán i la seva brutal capacitat per narrar el silenci de tres dones que treuen el cap amb vertigen, però sense por.»
Betlem Gopegui

Adirane torna a la casa familiar del seu poble al costat de la ria, al nord del País Basc, amb la fràgil excusa de registrar l?última memòria d?infància de la seva àvia Ruth durant la Guerra Civil. Ha deixat enrere el seu marit i la seva filla de cinc anys, sense ni una explicació, per intentar trobar un nou punt de partida des del seu propi passat. A la casa viu també Adriana, la seva mare, amb qui no es parla des de fa anys.

Què significa criar o cuidar algú sota tres contextos històrics i polítics molt dispars i en un territori gairebé permanentment tensat? En aquesta novel·la, mares i filles de diferents generacions aniran teixint, amb el ritme i la força de les marees, una genealogia sacsejada per secrets familiars i enfrontaments que fins ara les han mantingut allunyades, vivint vides separades pels murs del que mai no es diu.

Aroa Moreno Durán, amb una prosa bella i evocadora, però també visceral i immisericorde, ens condueix per gairebé un segle de la nostra història recent: l'horror de la guerra, el desarrelament de l'exili, els anys del plom, la casa buida i la vida vençuda, i encara més enllà, des dels secrets del passat fins a la fugida del futur.

La crítica ha dit:
« Diu la narradora que sempre som més exigents amb la ficció que amb la realitat. Que la vida és plena de contradiccions, de misteris, de salts de la felicitat a la tristesa sense explicacions. A La baixamar, Aroa Moreno reflecteix aquesta complexitat. És una novel·la fosca i bellíssima.»Júlia Olmo, ABC Cultural

«Aconsello vivament la lectura de La baixamar [#]. I no només per la maduresa literària, l'equilibri complex en l'estructura i la precisió d'estil a l'hora de definir els personatges, sinó perquè la maduresa, la complexitat i els personatges ens porten a mirar per dins les històries que componen la nostra història, l'argument social de les nostres vides.» Luis García Montero, Infollibre

«Aroa Moreno Durán escriu sobre maternitat i la pena congènita de les que vénen de baix. Dones vençudes transmeten una manera de mirar que fa mal, i el dolor no empodera: el dolor fa mal i és malaltia hereditària. La memòria és present i els fantasmes formen part de la carn. Fam, violència i desarrelament no són poesia, sinó realitat tangible: tenim por de no saber cuidar les nostres pròpies filles, i un amor descomunal alimenta els gestos aparentment freds en una novel·la bellíssima, d'escriptura lluminosa, que desdiu tots els tòpics i prem el nus que uneix les dones amb el pes que la Història carrega sobre elles».
Marta Sanz

«Una reflexió sobre el dolor, el secret i l'herència a través de tres dones de diferents generacions. Novel·la breu però desbordant de literatura: de gran literatura».
Ignacio Martínez de Pisón

«Travessa la Història, els fets, els posa novament consciència, carn, emoció i mirada. Rebusca en els esdeveniments que van construir societats, polítiques, silencis i maneres de viure. Converteix la memòria en ficció. I ho fa des d'una narrativa pròpia, bella i aguda. Així escriu Aroa Moreno Durán les novel·les».
Lara Moreno

«Aroa Moreno Durán és una mestra narrant el silenci que acompanya cada trauma. L?autora és capaç d?aprofundir amb sensibilitat en els secrets familiars i en els duels enquistats».
Gabriela Ybarra