Informació Extra
mitjans dels seixanta, la música popular nord-americana va fer un gir copernicà quan la fàbrica de hits de Nova York es va veure desplaçada pels himnes vellutats i edènics que van començar a brollar de Los Angeles de la mà del genial productor Phil Spector i grups com els Beach Boys, els Byrds o The Mamas and the Papes. A partir d?aquell moment, una sèrie d?artistes, que es van començar a reivindicar com a cantautors dels seus propis temes, van trobar als turons californians de Laurel Canyon i als seus voltants un paradís virginal ?en plena natura però a un pas del fragor de la gran ciutat? on establir-se, arrelar i donar curs a les seves cançons de tall intimista i reivindicatiu. Locals com el Troubadour, a La Cienega Boulevard, van començar a ser freqüentats per la nova horda de músics, que aspiraven a tocar les seves cançons en directe davant de l'exigent audiència, formada en bona part pels mateixos músics i aspirants a estrelles. S'aniria així forjant una de les eres daurades del rock nord-americà, que empresaris de la música com un jove i aguerrit David Geffen