HIJOS DE LA FÁBULA

«Em rendeixo davant Aramburu. Acaba de treure una novel·la divertidíssima. Amb un duo de personatges còmics que són, alhora, Don Quijote i Sancho, el Gordo i el Flaco i Vladímir i Estragón. L'humor torna una imatge patètica als que es veuen com a herois.» Sergi del Molí, El País

« Una història irònica, divertidíssima i demolidora, sobretot demolidora.» Karina Sainz de Borgo, Abc

«Aramburu riu dels fanàtics que van intentar imposar les seves idees. ., per això les riallades que se'ns escapen en llegir-la són reparadores.» Eva Cosculluela, Herald d'Aragó

« Entusiasmarà els seus lectors, els sorprendrà.» Carlos Alsina, Més d'un (Ona Zero)
< br /> «Una obra feliçment aconseguida en el registre de la comèdia… Ningú estava en millors condicions que Aramburu per fer-ho. I ho ha fet no només literàriament molt bé, sinó connectant moralment amb la inoblidable Pàtria.» Diumenge Ròdenes, Babelia (El País)

«Aramburu, una altra vegada valent, fer riure amb humorades escrites des del seriós respecte a una joventut basca que estima.» JM Pozuelo Yvancos, Abc Cultural

« És possible acostar-se a aquell malson amb sarcasme? Sí. Aramburu s'ha atrevit i ho ha aconseguit… La novel·la es devora.» Manuel Llorente, La Lectura (El Món )

«Un sentit de l'humor brillant, sarcasme en quantitats industrials i sorpreses que m'han fet gaudir molt.» Juan Calzada, Diario Montañés

Dos joves exaltats, Asier i Joseba, marxen el 2011 al sud de França amb la intenció de convertir-se en militants d´ETA. Esperen instruccions en una granja de pollastres, acollits per una parella francesa amb la qual gairebé no s'entenen. Allí s'assabenten que la banda ha anunciat el cessament de l'activitat armada. Abandonats a la seva sort, sense diners, sense experiència ni armes, decideixen continuar la lluita pel seu compte, fundant una organització pròpia, en què un assumirà el paper de cap i disciplinat ideòleg, i l'altre el de subaltern més relaxat . El contrast entre l'afany de gestes i les peripècies més ridícules, sota una pluja pertinaç, va portant la història cap a una mena de drama còmic. Fins que coneixen una noia que els proposa un pla. Després de l'èxit de Pàtria, aquesta nova novel·la de Fernando Aramburu ens arrossega, d'una manera agilíssima i sorprenent, per una peripècia inesperada i un desenllaç magistral. Comptada amb un humor permanent, càustica, veloç, escrita amb frases la brevetat de les quals són un autèntic virtuosisme, Fills de la faula torna a demostrar-nos que Fernando Aramburu pertany a l'estirp dels grans escriptors, els que ens expliquen històries com ningú és capaç de fer-ho.