Filósofos en libertad

Publicat per primera vegada a Itàlia el 1958 i signat amb el joyceà pseudònim de Dedalus, Filòsofs en llibertat va suposar el sorprenent debut d'Umberto Eco en un gènere que ell mateix va definir com a «assaig lleuger». El llibre, que es pot llegir com una hilarant introducció en vers a la història de la filosofia i també com un joc per a iniciats, té el seu origen a les vinyetes que Eco dibuixava durant els congressos de filosofia a què assistia en la seva joventut. A aquestes vinyetes va afegir després els «poemilles» que les acompanyen. Tot i que sempre els va considerar mers divertiments, també insistia en el seu absolut rigor científic. «Fer broma, sí, però seriosament» és la consigna de l'autor en un pròleg escrit molts anys després, recollit en un volum signat ja amb el seu nom i que per primera vegada es tradueix al castellà en aquesta edició , al qual se sumaven una sèrie de peces sobre Marcel Proust, James Joyce i Thomas Mann (pels quals sentia autèntica devoció), juntament amb diversos apèndixs escrits al llarg de les dècades i que versen sobre altres qüestions, igualment pesades (en el sentit etimològic del terme), amb la mateixa i gairebé necessària lleugeresa.