FEMINISMO, FEMINIDAD

Després de l'èxit de Cartes a les dones d'Espanya (1916), arribava a les llibreries, tot just un any més tard, Feminisme, feminitat (1917), una nova recopilació de textos feministes de María Lejárraga, la majoria publicats prèviament amb la signatura de Gregorio Martínez Sierra, com les Cartes, a la secció «La dona moderna» de Blanco y Negro. Aquest segon volum de la sèrie perseguia el mateix propòsit que el primer: la divulgació a Espanya de l'ideari feminista i dels seus èxits a tot el món, així com la reflexió crítica, sempre des de l'optimisme i l'esperança, sobre la realitat de la dona espanyola en aquell moment històric. «I sempre venim a parar al mateix: saber, saber..., i és que als nostres dies ia la nostra Pàtria no hi ha més que una lliçó possible... Saber, estudiar, aprendre... Ciència i consciència, ho únic que ha de salvar Espanya». Més de cent anys després, aquesta compilació de textos feministes de Lejárraga-Martínez Sierra continua interpel·lant les dones d'Espanya d'avui per la modernitat i per la clara visió de la teoria i de la pràctica del feminisme. Aquestes cartes a les dones d'Espanya són un referent essencial per entendre la història de les dones espanyoles en la seva llarga lluita per la igualtat. Maria de l'O Lejárraga García (San Millán de la Cogolla, La Rioja, 1874-Buenos Aires, 1974) i Gregorio Martínez Sierra (Madrid, 1881-1947) van compartir la seva producció literària amb l'única firma del marit, fins i tot des d'abans de casar-se el 1900. Després de la mort de Gregori el 1947, ella va adoptar el nom literari de María Martínez Sierra, que ocasionalment havia utilitzat anteriorment. Van ser dos protagonistes essencials de la història del Modernisme a Espanya, creadors de revistes literàries (Helios, Renacimiento), novel·les (La humilde verdad, Tu ets la pau, L'amor catedràtic), teatre (Teatre de somni, Cançó de bressol, El regne de Déu, Triangle), llibrets de sarsuela (Les orenetes), òpera (Margot, Jardí d'Orient) i ballet (L'amor bruixot, El barret de tres becs), i assajos, amb especial dedicació a la difusió del feminisme (Cartes a dones d'Espanya, Feminisme, feminitat, Noves cartes a les dones). Gregorio Martínez Sierra va ser, a més, un destacat editor, empresari teatral d'èxit i un dels millors directors d'escena de la seva època, a més de pioner de la indústria cinematogràfica a Hollywood. María Lejárraga, que va començar la seva carrera sent mestra, va desenvolupar una importantíssima tasca com a traductora i, al marge de la seva dedicació prolífica a la literatura, va ser feminista militant, fundadora d'associacions de dones (Lyceum Club, Unió de les Dones d'Espanya, Associació Femenina d'Educació Cívica), diputada a Corts durant la Segona República i una de les plomes imprescindibles de la literatura de l'exili del 1939. Juan Aguilera Sastre i Isabel Lizarraga Vizcarra són investigadors i estudiosos de la literatura espanyola de l'Edat de Plata. Han publicat conjuntament diversos treballs, entre els quals destaquen De Madrid a Ginebra. El feminisme espanyol i el VIII Congrés de l'Aliança Internacional per al Sufragi de la Dona (2010) i tres volums sobre la tasca periodística de Clara Campoamor: La forja d'una feminista (2019), Del Fòrum al Parlament (2021) i Clara Campoamor de viva veu (2021). Han dedicat nombrosos estudis a la vida i l'obra de María Lejárraga, des de la pedagogia i la dramatúrgia fins al feminisme, la política o l'exili. Han editat els volums Homenatge de l'Ateneu Riojano a María de l'O Lejárraga (1995), María Martínez Sierra i la República: Il·lusió i compromís (2002), María Lejárraga, pedagoga: Contes breus i altres textos (2004), Davant la República: Conferències i entrevistes (1931-1932) (2006), María Martínez Sierra: Feminisme i música (2008), Com somien els homes a les dones (2009) i, en aquesta mateixa editorial, Tragèdia de la gossa vida i altres diversions. Teatre de l'exili [1939-1974] (2009), Viatges d'una gota d'aigua (2018), Una dona per camins d'Espanya (2019), Epistolari de l'exili. Cartes familiars [1939-1969] (2021), Cartes a les dones d'Espanya (2022) i Gregorio y yo (2023). Com a novel·lista, Isabel Lizarraga ha convertit la feminista de La Rioja en protagonista de les seves novel·les Luz aliena (2020) i Cándida (2022).