EN EL PISO DE ABAJO

la primera casa on va entrar a treballar com a punxe de cuina, als quinze anys, Margaret Powell es va quedar atònita quan li van dir que, entre les seves tasques, figurava la de planxar els cordons de les sabates. La senyora de la casa li va prohibir, a més a més, entregar-li en mà qualsevol cosa: sempre havia de ser «en safata de plata». Era l'Anglaterra dels anys 20, i una noia emprada en el servei domèstic hi havia de mentir els nois si volia trobar nuvi: ells les anomenaven «esclaves». Al pis de baix són les memòries d'una dona assedegada d'educació que no comprèn que, quan demanava un llibre de la biblioteca dels seus senyors, aquests la miressin incrèduls i espantats. Amb el temps, va aprendre pel seu compte i el 1968 va publicar aquest llibre, que ha estat la font reconeguda d'inspiració de sèries com Arriba y abajo i Downton Abbey, però molt més incisiva i intencionada que elles. Al soterrani, a «ells» (com anomenaven els senyors), se'ls feia «una mena de psicoanàlisi de cuina, sense cabuda per a Freud. Crec que nosaltres sabíem de la vida sexual aliena molt més del que ell no va arribar a saber mai». Penetrant en la seva observació de les relacions entre classes, lliure i desllenguada a l'expressió dels seus desitjos, Margaret Powell ens explica què significava per als de baix preparar els sopars de sis plats dels de dalt. Un document excepcional.