EL VERANO EN QUE MI MADRE TUVO LOS OJOS VERDES

Aleksy encara recorda l'últim estiu que va passar amb la mare. Han passat molts anys des de llavors, però, quan el seu psiquiatre li recomana reviure aquesta època com a possible remei al bloqueig artístic que està patint com a pintor, Aleksy no triga a submergir-se en la seva memòria i torna a veure's sacsejat per les emocions que el van assetjar quan van arribar a aquell poblet de vacances francès: la rancúnia, la tristesa, la ràbia. Com superar la desaparició de la germana? Com perdonar la mare que el va rebutjar? Com s'enfronta a la malaltia que l'està consumint? Aquest és el relat d'un estiu de reconciliació, de tres mesos en què mare i fill per fi baixen les armes, esperonats per l'arribada del que és inevitable i per la necessitat de fer les paus entre si i amb ells mateixos. Plena d'emoció i cruesa, Tatiana îbuleac mostra una intensíssima força narrativa en aquest testimoni brutal que conjuga el ressentiment, la impotència i la fragilitat de les relacions maternofilials. Una novel·la poderosa que entrellaça la vida i la mort en una apel·lació a l'amor i al perdó. Un dels grans descobriments de la literatura europea actual.