EL AGRIO

L'Agri és Bruno, i la narradora, potser per desgràcia seva, se n'ha enamorat. Molt més: s'hi ha tornat boja. L'Agri sempre arriba tard a les cites i no sol informar dels seus plans, té una Leica, és molt donat als accidents, desfà els embolcalls amb molta cura i estudia japonès. L'Agri és un d'aquells esperits dotats per apreciar la bellesa del que és quotidià: el paper pintat d'un vell restaurant, els adhesius de les taronges, la porcellana d'una tassa. L'Agri té una delicada relació amb els objectes, però és una mica més descurat en les relacions amb els éssers no inanimats i no valora les atencions de la nostra encantadora i rendida protagonista. Valérie Mréjen analitza aquesta història d'amour fou com un metge forense que estudia l'escena d'un crim, però serà el lector qui n'hagi d'extreure les conclusions: molts es reconeixeran en les peculiaritats d'aquesta relació impossible plena de contestadors automàtics avariats, degustacions de formatges i regals per correspondència. Irònica, mordaç i divertida, El Agrio és un petit tractat sobre els meandres que pot arribar a traçar el riu sinuós de l'expectativa amorosa.