DIOS EN PERSONA

Després d'esperar pacientment en una cua, un home comú i corrent es presenta com el mateix Déu. No té llar, ni passaport, ni cap acreditació com a ciutadà, però uns quants prodigis conviden a creure'l, així que aquest enigma metafísic «en persona» molt aviat desencadena una tempesta mediàtica. Passat aquest primer moment d'estupor, no obstant, la garriga donarà pas a un judici gegantí contra aquest «culpable universal». Confrontant el seu Déu amb certes xacres del nostre temps -els reality shows, la publicitat, el màrqueting-, i recorrent a un humor àcid i absurd, Matthieu construeix una faula filosòfica i moral que ens convida a reflexionar sobre alguns dels conceptes més arrelats i nocius de la nostra societat. tat.