CUANDO YA NO SEA YO

Escriure un llibre de memòries mentre la meva s'esvaeix és arriscat. Tot i així, sento la temptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m'ha agradat i l'he assaboridada com a intèrpret. Sóc actriu de professió i, el que és més important, de vocació. I, tanmateix, tot el que explico aquí és veritable. Són regals de la meva memòria fugitiva i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, és a dir, amb certa lleugeresa, ho faig per no ofegar-me amb les meves pròpies llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer. Però encara sóc plenament conscient del que faig i de com ho faig, i tot això començo a agafar-li el gust. Demano disculpes si em repeteixo, encara que espero que algú ho corregeixi.

Carme Elias

Un testimoni indispensable sobre l'Alzheimer narrat en primera persona per una de les actrius més reconegudes de el nostre país