Campesinos y señores

Les obres que van enlairar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Camperols i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primer cop a l'espanyol. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infància i la seva adolescència i alhora el període més tràgic de la història contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins a la fi de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Camperols i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Yalós. Primer arriben les tropes de Mussolini, reemplaçades aviat per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions gairebé no apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Yalós, que intenten sobreviure, entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els camperols, el mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.