Barcelona. Mapa infinito

Alex Chico ens proposa un recorregut fascinant per la Barcelona eterna, aquella que es xifra en els seus monuments i carrers, però també en les obres literàries que va inspirar. Una ciutat es perd si algú no l'escriu. La frase d'Italo Calvino podria resumir l'actitud d'Alex Chico en enfrontar-se a Barcelona, ja que a partir d'ella inicia un rescat literari i emocional de què considera la seva ciutat. I és que cada racó de l'urbs, cada carrer, cada monument, ofereix una possibilitat literària, com si tota florís quan l'escriptor sap observar-la. Alex Chico coneix bé Barcelona, ha llegit innombrables llibres sobre ella i ha admirat les obres d'art que la poblen, es pot dir que s'hi ha dedicat en cos i ànima durant molt de temps. Però això no és per a ell cap garantia, sinó un nou esperó per intentar conèixer-la millor, per acostar-se més a la seva gent, per gaudir una altra vegada dels seus escriptors, per deixar-se portar pel rodamón entre els seus carrers. El de flaner és un ofici inesgotable que necessita la devoció del passejant, però que també necessita la col·laboració entusiasta de les pedres i els aires ciutadans. I Barcelona s'hi presta. Encara més, sembla desitjosa de ser recorreguda, de ser interrogada. Alex Chico la perfila com una dama a la qual tots festegen, mentre ella es torna indiferent cap a dins. de Barcelona, i hi han dedicat milers de pàgines de la seva millor literatura. Amb ells, amb aquestes pàgines ja immortals, passeja Alex Chico per la ciutat on sempre voldria tornar.