14 DE ABRIL

Obra guanyadora del II Premi de No Ficció Llibres de l'Asteroide. Una crònica èpica de la proclamació de la República a partir de la mirada als oblidats de la Història. Madrid, 1931. Un enquadernador a l'atur es dessagna lentament la matinada del 14 d'abril. La seva vida s'apaga després d'haver estat ferit en una manifestació que demanava la fi de la monarquia. Així comença aquest relat sobre l'arribada de la Segona República a tots els racons d'Espanya. Una mirada humana que busca tant els grans protagonistes del moment com els anònims participants en aquesta jornada transcendental. Un sol dia que hi caben, com en una tragèdia shakespeariana, tots els sentiments: la il·lusió de les masses, la por de la família reial, l'ansietat dels presos, l'ambició pel poder, la lleialtat a unes idees, la esperança col·lectiva i el dolor de les víctimes. Les minúscules vides oblidades per la Història. Guanyadora del II Premi de No Ficció Llibres de l'Asteroide, aquesta crònica commovedora i extraordinàriament documentada confirma Paco Cerdà com una de les veus més sòlides i singulars de la literatura espanyola actual.

«Amb el rigor del bon historiador i l'estil d'un gran escriptor de no ficció, Paco Cerdà ha reviscut el 14 d'abril del 1931 (...) per mostrar-nos el temor, el desconcert i l'esperança encarnada de tot un país.» Jordi Amat

«Paco Cerdà ens va posar en perill amb El peón. Ara desplega la infanteria del 14 dabril. Bé documentat. Àgil. Pròxim.» Enric Juliana

«Cerdà sap que la Història és la suma de les històries. Armat de prosa poètica i tècnica periodística es va proposar reunir les innombrables veritats personals per compondre el gran fresc col·lectiu. L'admirable és que ho ha aconseguit.» Jorge Bustos

«Cerdà ha recreat un moment cabdal de la nostra història recent amb pols narratiu i exigència literària.» Santos Sanz Villanueva (El Cultural)

«A aquest decisiu moment històric s'acosta Paco Cerdà fugint de la manipulació típica que sol aparèixer quan es narra aquesta classe de fets crucials per comprendre'ns com país.» Jordi Corominas (La Lectura)

«Amb una bella prosa d?un valor literari incalculable, les paraules de Cerdà neixen d?un ús poètic del llenguatge i creixen narrant la tragèdia.» Ànnia Paredes (La Central)

«A 14 d'abril, (...) Cerdà posa a carburar aquest cap quimèric que l'ha convertit en una de les veus més singulars -i europees- de la narrativa espanyola, convocant a parts iguals la seva faceta periodística i la seva prosa enlluernadora.» Lucas Martín (L'Opinió de Màlaga)

«L'alternança entre observacions quotidianes, de vegades col·loquials, i un desbocat lirisme crea una atmosfera de revelació” que es manté gairebé tota la novel·la.» José Luis de Juan (Babelia - El País)

«L'originalitat d'aquest llibre no es limita a allò que narra sinó a com ho narra.» Óscar López (A viure que són dos dies - Cadena Ser)

«Paco Cerdà ha escrit una crònica d'alt vol literari en què tan important és el que compta com la forma de contar-ho.» Eva Cosculluela (Quaderns Hispanoamericans)

«Paco Cerdá, autor de l'exitós llibre El peó, renova aquí la seva complicitat amb el lector a través d'una magnífica escriptura, neta i clara.» Ramón Rozas (Diari de Pontevedra)

«Un extraordinari mapa emocional, fragments de vides que formen un gran relat col·lectiu, emotiu i revelador sobre aquesta jornada transcendental de la història d'Espanya. » Carlos Joric (Història i vida)